Catalèpsia

Estavem parlant en classe d’aquesta malatia, al sorgir el final de Luces de Bohemia. La catalèpsia és un estat biològic en el qual la persona naix immòbil, en aparent mort i sense signes vitals, quan en realitat es troba en un estat conscient, el qual pot al seu torn variar en intensitat: en certs casos l’individu es troba en un vague estat de consciència, mentre que en uns altres poden veure i escoltar a la perfecció tot el que succeeix a la seua al voltant. Pot ser produïda pel mal de Parkinson, epilèpsia, per efectes de la cocaïna, esquizofrènia, entre uns altres. Alternativament, l’individu podria presentar signes vitals, però és incapaç de controlar les seues extremitats. Els símptomes poden ser: rigidesa corporal, el subjecte no respon a estímuls; la respiració i el pols es tornen molt lents, la pell es posa pàl·lida. En gran nombre de casos, aquest estat duu a creure que la persona que pateix un atac de catalèpsia ha mort. En un nombre de casos no determinat, aquest fenomen va dur a enterrar a persones que encara estaven amb vida, però no demostraven signes vitals. Actualment, la catalèpsia és utilitzada com una de les pautes de comportament que han de predominar per al diagnòstic de l’esquizofrènia catatònica, segons la OMS (CIE 10 - F20.2). Els hipnòtics també criden catalèpsia per a referir-se a un estat que indueixen a la persona a la qual hipnotitzen a mantenir els braços, cames o l’esquena rígida. “Arm Catalepsy” (Braç catalèptic) és utilitzat generalment com una prova pre-hipnòtica amb la finalitat d’assolir posteriorment un estat hipnòtic més profund. Catalèpsia, ve de catapulta, i narcolèpsia, una conjunció d’ambdues paraules, que en grec signifiquen, no tan mort. És una malaltia molt greu, no pel fet de dur a la mort, sinó per la raó que la persona aparenta estar morta sense que ho estiga, i aquesta pot ser sepultada estant encara amb vida i despertar en qualsevol moment.
Me trepas como una araña

Debes marcharte… Ya amanece… Pero no más lejos que el pajarillo que el rapaz sujeta y deja que salte de su mano y tira de él, haciéndolo volver, con un hilo de seda, amorosamente, celoso de su libertad.
Boy Destroys Penis Watching Father’s Porn

A 4-year-old boy who secretly began onanising to his father’s porn collection is set to have his penis amputated after it succumbed to catastrophic necrosis.
The young boy, a resident of Hong Kong, had secretly began watching his father’s porn collection (allegedly Japanese) on his PC.
He attempted to stimulate himself, but things soon went awry and his parents were alerted by a terrible shriek and discovered him bleeding profusely from his nether regions, with the video still playing.
He was swiftly hospitalised, but doctors found most of his penis to have already succumbed to necrosis and they felt they had no choice but to amputate it. Just how long he had been doing this is not clear.
Even very young infants are perfectly capable of sustaining an erection. According to a local university urology department, extremely early attempts at onanism (which can result in orgasm but not actual ejaculation) can result in testicular atrophy and damage to the spongiform tissues of the penis, which can progress to tissue death (necrosis). Mild cases can result in impotence, whilst severe cases can require amputation.
The parents expressed their shock that their boy would do such a thing, describing him as a clever, affectionate boy who enjoyed watching “Sailor Moon.” They collapsed in tears, lamenting his future inability to have children.
They are said to considering the possibility of having him surgically altered into a “female” rather than deal with the prospect of a useless penis-less male child.
Flueix

Deixa’t portar, anem endavant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit. 140209 <3
No t’apaguis

Qui sap on dorm la bella guàrdia que mou el món? Qui sap qué fan aquells barbuts valents triomfants?
Vam despertar-nos tot just ahir generàvem moltes espectatives, hem après molt d’aquells que un dia ens van obrir les portes del paradís, tapats del sol entre les pedres, hem d’aguantar fins al final. No sé que farè si te’n vas, em quedaré sol al mig del camí.